A source of Pyrenean gold and its exploitation in Antiquity
Une source de l’or pyrénéen et son exploitation dans l’Antiquité
Résumé
L'or dels Pirineus va ser conegut per escriptors antics i la recent investigació arqueològica i geològica l’han pogut detectar a l'altiplà d'Assaladou, entre Sorgeat i Ignaux, al sud-est d’Ax-les-Thermes a Ariège. Aquesta font primària prèviament inèdita ha estat localitzada per la presència d'antics punts de mines a cel obert. Identificat pels cercadors del BRGM i el COGEMA a finals de la dècada de 1970, van ser inventariats (30 fosses), excavats i datats pel nostre equip entre 1993 i 1997 i un estudi mineralògic es va dur a terme els anys 2000 i 2016. Es van estudiar dos zones de treballs notables: un fossat i un conjunt que inclou un fossat obert estès per una galeria de 13m de longitud. El pou que es va sondejar es va poder datar als segles III-IV de la nostra era gràcies a una base de llar preservada. L'altre conjunt estudiat (fossa i galeria) va confirmar aquesta datació amb el descobriment de carbó vegetal, residus d'incendis i ceràmica. L'altiplà està format per esquists Cambro-Ordovicians tallats per vetes i stockwerks de quars. El mineral obtingut d'aquestes obres mineres inclou lents de quars durs, de color blanc a gris. L'or és visible a simple vista i es troba en quars de rebliment de cavitats i també està associat amb l'arsenopirita. Els miners antics no van esgotar el dipòsit, deixant mineral ric, accessible a la superfície. Sembla que freqüentarien aquests punts de forma estacional, per exemple en el cas dels pastors (miners/camperols) explotant una mica de mineral quan a l’altiplà desapareixia la neu.
Las nuevas prospecciones en el distrito minero cuprífero del Séronais han llevado a un mejor entendimiento de la organización del espacio en relación con la minas del periodo tardo-republicano, con la localización de talleres de tratamientos del mineral y de asentamientos. Pero las dataciones, realizadas sobre carbones procedentes de las labores mineras, han mostrado que ésta fase había sido precedida por una primera explotación ya durante los siglos IV y III aC, desconocida hasta ahora. La reactivación medieval del siglo XIV también se ha confirmado. Por otra parte, los análisis del mineral y de las escorias permiten confirmar la producción de cobre en este distrito para la Antigüedad (s. I aC) pero no de la plata identificada en el mineral.
Les nouvelles prospections sur le district minier cuprifère du Séronais ont permis de mieux comprendre l’organisation de l’espace en relation avec les mines pour l’époque tardo-républicaine, avec la localisation d’ateliers de traitement du minerai et d’habitats. Mais les datations, réalisées sur des charbons issus des chantiers, ont montré que cette phase avait été précédée par une première exploitation dès les IVe et IIIe s. av. n. è., inconnue jusqu’alors. La reprise médiévale du XIVe s. a également été confirmée. D’autre part, les analyses sur le minerai et les scories permettent de confirmer la production de cuivre de ce district pour l’Antiquité (Ier s. av. n. è.), mais pas de l’argent identifié dans le minerai.