, Un primer pas és l'alimentació, un recurs bàsic per tota la humanitat que tot i que es produeix en quantitats suficients per cobrir les necessitats mundials, o fins i tot molt més enllà, paradoxalment està repartit de forma desigual, causant malnutrició i fam degut el fet d'estar subjecte a l'especulació econòmica. Així, un cop assolida la sobirania alimentària, amb dret a la terra i un repartiment equitatiu dels aliments produïts, continuarem la Teoria Crítica per continuar sempre intentant millorar les distintes situacions, ja que conformar-nos seria una actitud molt poc adient per la nostra disciplina

B. Balanyá, Europa S.A.: la influencia de las multinacionales en la construcción de la UE, 2002.

C. Castoriaris, The retreat from autonomy: Postmodernism as Generalized Conformism, The State of the Subject Today, pp.137-171, 1997.

G. Duch, Lo que hay que tragar. Minienciclopedia de política y alimentación, Libros del lince, 2010.

G. Duch, Un mundo sin transnacionales. Diario Público. 17 Abril, 2010.

R. F. Ellen, Modern crises and traditional strategies: local ecological knowledge in island Southeast Asia, 2007.

J. Lombard, Introducción a la etnología, 1994.

F. Moore, J. Collins, P. Rosset, and L. Esparza, Doce Mitos sobre el hambre, un enfoque esperanzador para la agricultura y la alimentación del siglo XXI. Barcelona: Icaria editorial, perifèria Número 16, junio 2012 revistes, 2005.

M. Foucault, Las palabras y las cosas. Madrid: Siglo XIX, 1988.

M. Foucault, Historia de la sexualidad I. La voluntad de saber, Siglo XXI, 1989.

F. Garcia, Impacte del canvi climàtic sobre la ramaderia a la comarca d'Osona. Barcelona: Veterinaris sense fronteres, 2006.

M. García-galán, . Jesús, T. Garrido, J. Fraile, A. Ginebreda et al., Simultaneous occurrence of nitrates and sulfonamide antibiotics in two ground water bodies of Catalonia, Journal Hydrology, vol.383, issue.2, pp.93-101, 2009.

C. Geertz, Anti-antirrelativismo" a Los usos de la diversidad, pp.93-124, 1996.

E. Gellner, Relativism and universals, Rationality and Relativism, 1982.

E. Gellner, Posmodernismo, razón y religión. Barcelona: Paidós, 1992.

J. C. Gimeno and P. Monreal, La controversia del desarrollo. Críticas desde la antropología. Madrid: Los libros la Catarata, 1999.

J. Habermas, Aclaraciones a la ética del discurso, 1999.

M. Harris, El desarrollo de la teoría antropologica. Una historia de las teorías de la cultura. Madrid: Siglo XXI. perifèria Número 16, junio 2012 revistes, 1968.

. Lévi-strauss, La ciència del concret" dins El pensament salvatge, vol.62, pp.43-76, 1962.

. Lévi-strauss, Raza y cultura, Barcelona: Càtedra, 1961.

F. Martínez, La globalización en la agricultura: las negociaciones internacionales en torno al germoplasma agrícola, 2002.

B. D. Metcalf, El surgimiento de la antropología posmoderna, Historia de la India, 1998.

J. I. Pastor and A. Ovejero, Michael Foucault, caja de herramientas contra la dominación, 2007.

O. Reboul, Nietzsche, crítico de Kant, Barcelona: Editorial Anthropos, 1973.

M. Soldevila and . Victòria, Les repercussions de la Directiva Nitrats sobre la filière porcina a Catalunya. Generalitat de Catalunya: Tallers Gràfics Hostench, 2009.

V. Stolcke, De padres, filiaciones y malas memoria. Qué historias de qué antropologías, Después de Malinowski. Sta Cruz de Tenerife: Asociación Canaria de Antropología, pp.147-198, 1993.

S. Tambiah and . Jeyaraja, Rationality, relativism, the translation and commensurability of cultures, Magic, Science, Religion, and the Scope of Rationality, pp.111-139, 1990.

T. Todorov, Le project universaliste, Anthropologie et Sociétés, vol.12, issue.1, pp.5-11, 1988.

F. Vázquez, Empresarios de nosotros mismos. Biopolítica, mercado y soberanía en la gubernamentalidad neoliberal" dins Ugarte, Estudios biopolíticos. Barcelona: Anthropos, pp.73-103, 2005.